St. Joan Baptista de la Salle, 2 - Gironella

938 250 426

Eduquem per a l’autonomia: deixar-los fer per ajudar-los a créixer

Eduquem per a l’autonomia: deixar-los fer per ajudar-los a créixer

Aquest mes d’octubre, des de FEDAC Gironella posem el focus en un aspecte clau del desenvolupament dels nostres infants: l’autonomia.

Amb l’inici del curs, les rutines tornen a formar part del nostre dia a dia. Preparar la motxilla, vestir-nos, posar-nos la jaqueta, anar al lavabo, recollir les joguines, endreçar les sabates o preparar les coses per a l’endemà són accions que repetim gairebé sense adonar-nos-en.

Però, per als infants, aquestes petites accions quotidianes són molt més que simples rutines. Són oportunitats d’aprenentatge. Cada vegada que un infant intenta cordar-se una sabata, guardar les seves coses, servir-se aigua o decidir què necessita per fer una activitat, està posant en joc habilitats, prenent decisions i descobrint que és capaç de fer coses per si mateix.

L’autonomia no apareix de cop ni s’aprèn en un dia. Es construeix a poc a poc, a través de petites experiències quotidianes i d’un adult que acompanya, confia i dona oportunitats.

Segons Aina Jauregui, psicopedagoga de FEDAC Gironella, fomentar l’autonomia no significa demanar als infants que ho facin tot sols, sinó acompanyar-los progressivament perquè puguin fer cada vegada més coses per si mateixos, tenint en compte la seva edat, el seu moment evolutiu i les seves capacitats.

Deixar-los fer, encara que no ho facin com nosaltres

Un dels primers passos per fomentar l’autonomia és deixar-los intentar-ho.

Sovint, com a adults, tenim pressa. Sabem com posar una jaqueta ràpidament, com preparar una motxilla en pocs minuts o com recollir una habitació sense perdre temps. Quan veiem que el nostre fill o filla triga, s’equivoca o no sap per on començar, és fàcil intervenir i acabar fent nosaltres allò que ell o ella estava intentant fer.

Ho fem amb bona intenció, però, sense voler, podem estar enviant un missatge contrari al que volem transmetre: “Tu no pots” o “És més fàcil si ho faig jo”.

Per això, deixar-los fer també implica donar-los temps.

Si sabem que vestir-se requereix més estona, podem avançar l’hora de llevar-nos. Si preparar la motxilla és un repte, podem fer-ho la nit abans. Si posar-se la jaqueta encara costa, podem sortir uns minuts abans.

Aina Jauregui destaca precisament la importància d’anticipar-nos i organitzar els temps familiars perquè els infants tinguin oportunitats reals de practicar.

Perquè l’autonomia necessita temps, però sobretot necessita oportunitats.

Petites responsabilitats que fan créixer

L’autonomia també es construeix quan els infants senten que formen part activa de la vida familiar i de la comunitat.

No cal esperar que siguin grans per donar-los responsabilitats. Des de ben petits poden participar en moltes tasques quotidianes adaptades a les seves possibilitats:

  • Guardar les joguines després de jugar.
  • Posar la roba bruta al seu lloc.
  • Preparar la motxilla amb ajuda.
  • Guardar les sabates.
  • Parar o desparar una part de la taula.
  • Regar una planta.
  • Preparar la roba de l’endemà.
  • Endreçar el material després d’una activitat.
  • Tenir cura de les seves pertinences.

Quan els donem aquestes petites responsabilitats, no només estem aconseguint que “ajudin”. Estem transmetent-los que confiem en ells i que tenen un paper important dins del grup.

A poc a poc, aquestes experiències contribueixen a desenvolupar responsabilitat, iniciativa i confiança.

I no cal que tot quedi perfecte.

Potser la roba no queda exactament com nosaltres l’hauríem plegat, la motxilla no està tan ordenada o la taula no està perfectament parada. En aquests moments, el més important no és el resultat final, sinó l’oportunitat d’aprendre a fer-ho.

Acompanyar no vol dir fer-ho per ells

Fomentar l’autonomia no significa deixar l’infant sol davant d’un repte. L’adult continua sent necessari, però canvia el seu paper.

En lloc de fer directament allò que l’infant encara no sap fer, podem oferir petites pistes, preguntes o ajudes perquè pugui trobar la manera de resoldre-ho.

Quan alguna cosa no els surt, podem preguntar:

“Què creus que podries provar?”

“Per on podríem començar?”

“Què necessites?”

“Vols que t’ajudi una mica?”

“Ho vols tornar a intentar?”

Aquest tipus d’acompanyament els permet desenvolupar una idea molt important: no saber fer una cosa encara no vol dir que no la puguin arribar a fer.

Així, en comptes de donar-los sempre la resposta, els ajudem a desenvolupar estratègies per trobar-la.

L’error també forma part de l’aprenentatge

Quan parlem d’autonomia, també hem de parlar de l’error.

Per aprendre a fer una cosa per nosaltres mateixos, necessitem poder provar, equivocar-nos, rectificar i tornar-ho a intentar. Si intervenim sempre abans que aparegui l’error, els infants perden una part molt valuosa del procés d’aprenentatge.

Un infant que intenta cordar-se la jaqueta i no se’n surt està aprenent. Un infant que prepara la motxilla i s’oblida alguna cosa també està aprenent. Un infant que intenta resoldre un conflicte i necessita ajuda està aprenent.

La nostra tasca no és evitar totes les dificultats, sinó acompanyar-los perquè puguin afrontar-les de manera progressiva i segura.

Donar opcions per afavorir la presa de decisions

L’autonomia també està relacionada amb la capacitat de prendre petites decisions.

Podem oferir opcions ajustades a la seva edat:

“Vols posar-te primer la samarreta o els pantalons?”

“Prefereixes guardar primer els contes o els cotxes?”

“Què creus que necessites per fer aquesta activitat?”

No es tracta que els infants decideixin sempre sobre tot, sinó que puguin experimentar, dins d’uns límits clars, que les seves decisions tenen valor i conseqüències.

Això els ajuda a desenvolupar iniciativa, responsabilitat i capacitat per organitzar-se.

Valorar el procés, no només el resultat

Quan un infant aconsegueix fer alguna cosa que abans necessitava que féssim nosaltres, és important reconèixer-ho. Però també ho és evitar que el reconeixement se centri únicament en si ho ha fet “bé” o “perfecte”.

Podem posar el focus en l’esforç, la constància i les estratègies que ha utilitzat:

“Ho has intentat tu sol!”

“Has buscat una altra manera de fer-ho.”

“Veig que t’hi has esforçat molt.”

“Abans necessitaves ajuda i ara ja ho pots fer gairebé sol.”

“Has descobert què podies fer quan no et sortia.”

Aquest tipus de missatges ajuden els infants a prendre consciència del seu propi progrés i a construir una confiança basada en l’experiència: “Ho puc intentar”, “puc aprendre”, “puc millorar”.

I si encara necessita ajuda?

També és important recordar que ser autònom no significa fer-ho tot sol.

Hi haurà moments en què l’infant necessitarà ajuda, i demanar-la també és una habilitat important. L’objectiu no és aconseguir que els infants no depenguin mai dels adults, sinó que aprenguin a identificar què poden fer sols, què necessiten practicar i quan necessiten demanar ajuda.

Acompanyar l’autonomia és, per tant, trobar aquest equilibri entre deixar fer, donar suport i intervenir quan realment és necessari.

Una mirada compartida entre família i escola

A FEDAC Gironella entenem l’educació com una tasca compartida entre escola i família. Per això, les rutines i les petites responsabilitats del dia a dia són també una oportunitat per caminar plegats en una mateixa direcció.

A l’escola, els infants tenen espais i moments per prendre decisions, assumir responsabilitats, tenir cura dels materials, organitzar-se, col·laborar amb els altres i participar activament en la vida del grup.

A casa, podem continuar oferint aquestes oportunitats en situacions molt senzilles i quotidianes.

No necessitem grans activitats per treballar l’autonomia. La vida quotidiana ja ens ofereix infinitat d’oportunitats.

Potser només cal aturar-nos una mica, observar i preguntar-nos:

“Això que estic fent per ell o per ella, ho podria intentar fer ell o ella?”

A vegades, ajudar no és fer-ho més ràpid. Ajudar és donar l’espai, el temps i la confiança necessaris perquè l’altre pugui fer-ho.

Des de FEDAC Gironella, continuem treballant perquè els nostres infants creixin com a persones capaces, responsables, participatives i segures de si mateixes. Persones que sàpiguen prendre decisions, afrontar petits reptes, aprendre dels errors i demanar ajuda quan la necessitin.

Perquè darrere de cada jaqueta que aconsegueixen posar-se, cada motxilla que preparen, cada joguina que recullen i cada petit problema que intenten resoldre, hi ha molt més que una rutina: hi ha una oportunitat per créixer.

Perquè deixar-los fer és també una manera d’ajudar-los a créixer.

Segueix-nos per estar al dia!

Per estar al corrent de més novetats i notícies, podeu seguir-nos a les nostres xarxes socials:

📍 Ens podeu trobar a: Carrer Sant Joan